diumenge, 18 de desembre del 2011

EIXIDA AL BARRANC DE BENIALFAQUÍ

DIVENDRES 16 DE DESEMBRE DE 2011.

Ens havien anunciat un dia de sol i no ha estat així. El sol sols l'hem vist quan tornàvem a escola i feia molt de vent.
Anem a contar les coses que hem fet i que hem trobat.
A l'eixir de l'escola i caminar pels bancals de la creuta hem trobat un cau de conill molt fons i a la seua porta tot ple de cagarrutes que fan ells. Són redonetes com si foren boletes de caniques negres.

Caminant per la carretera que dona la volta a les quinzenes hem vist al costar del camí, en un lloc on hi havia aigua i fang, unes petjades de jabalí perquè aquests animals els agrada molt el fang per netejar-se bé tot el seu cos dels insectes que s'enganxen al seu pèl.

El primer que observem al caminar tots i totes junts es que la tardor comença a finalitzar i que arriba l'hivern. Ens fem la foto tots junts i al fons veiem la serra d'Almudaina tota plena de colors. Si el sol estiguera amb nosaltres encara voríem més colors.

Després de caminar per la senda del barranc i embrutar-nos de fang arriba l'hora de l'esmorzar a un lloc que estem protegits del vent que ens fa hui.



Després d'esmorzar i agarrar forces per continuar ja comencem faena de paper i llapis. Primer apuntem a l'agenda totes les coses que hem observat al passeig del matí. Com estem en un bancal al fons del barranc on hi ha 3 grans nouers medim la distància a la que es troben amb les nostres cintes mètriques de 20m. El resultat ha estat en 8m de separació entre cada nouer. Això ens indica que la distància entre aquests arbres ha de ser molt gran perquè ells són i es faran encara més grans i alts.
Quan acabem de medir ja és hora de tornar a escola perquè se'ns ha fet un poquet tard.