dimecres, 2 d’abril de 2014

EL MOLÍ DE L'ENCANTADA

1 D'ABRIL DE 2014.

Amb la col·laboració dels cotxes dels nostres pares i mares hem passat un dia sencer al barranc de l'Encantada per conéixer millor la seua història i, sobre tot, la història del Molí de Farina que es troba a l'estret.

El principi de la nostra excursió va començar al Collao, on es van deixar els cotxes de la classe. Durant tot el trajecte ens van acompanyar als Angry Birds, Tana, la mamà de Syra i Isabel, la nostra logopeda del cole que sols està a l'escola dos dies a la semana.

En la senda de baixada al barranc vam anar tot el viatge punxant-nos amb les argelagues.



Excursionistes mig perduts enmig de la vegetació.

 En aquesta foto, Jaime acaba de punxar-se el cul i Júlia està cridant perque tot el pantaló el tenia ple de punxes.
 L'estret de l'espill el podem veure molt bé des de la senda.
 ALCAVÓ.
Aquesta porteta dona entrada a una tubería subterrània que conduïa l'aigua des d'un assut del barranc fins a la bassa que es troba dalt del Molí.
Aquesta sèquia estava uns 100 metres per baix dels bancals i després ja quedava a l'aire lliure en els últims 100 metres abans d'arribar a la bassa.
 


 
 
I ja és hora d'esmorzar després de caminar per la senda de les argelagues.

Continuem en dirección al Molí de Farina.
Acabem de trobar la Font de la Teula que també portava l'aigua a la bassa i a la casa del Moliner.
 




 Després de veure les restes del Molí ens posem a treballar sobre el plànol que tenim d'ell per saber d'allò més bé com podía ser que la força de l'aigua podía menejar les dos grans pedre rodones que trituraven el blat per fer la farina.


 
LA   CACAU

Aquesta foto correspon a la cacau, el lloc per on eixia l'aigua després d'haver caigut per un tub, el cub, i amb la seua força menejar les aspes de fusta que feien rodar les pedres del Molí.
La cacau està baix de la casa i des d'ací l'aigua tornava altra volta al barranc. És a dir, l'aigua es reciclava i reutilitzava varies vegades al llarg del barranc.

Tornem a caminar per dins del barranc fins arribar al Toll del Gorg del Salt.

 






Quasi, quasi, no podíem passar pel mig del barranc. Estava molt sec , sense quasi aigua, però, tot ple d'herbes, canyes i arbustos que quasi nos ens deixaven passar.





 EL TOLL DEL GORG  DEL SALT

 
 
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada